Acabem el primer Ullsdecine agraïnt a tothom la vostra presència i suport i pensant ja en el proper que no tardarem a proposar-vos. A més, ho fem amb la quarta pel·lícula del cicle, On és la casa del meu amic?, obra del director iraní Abbas Kiarostami qui, conjuntament amb Victor Erice, és tal vegada un dels directors més subtils i poètics del moment.
Fitxa tècnica
Any: 1987
Durada: 80 min.
País: Iran
Director: Abbas Kiarostami
Guió: Abbas Kiarostami
Música: Amine Allah Hessine
Fotografia: Farhad Saba
Actors: Babek Ahmad Poor, Ahmed Ahmed Poor, Kheda Barech Defai, Iran Outari, Aît Ansari
Productor: Ali Reza Zarrin
Sinopsi
Història d'un alumne que cerca la casa d'un company de classe per tornar-li el seu quadern. A l'escola de Koker, al nord d'Iran, Mohamed no ha fet els deures i el profesor l'amenaça amb expulsar-lo si torna a repetir-se la mateixa situació. Aquella tarda, el seu company, Ahmed, agafa per equivocació el quadern de Mohamed i quan decideix d'anar a buscar la casa del seu amic per tornar-li, es perd. Una crida a la solidaritat protagonitzada por un nen, capaç de travessar a peu quilòmetres de camps en plena nit per tal d'evitar-li mal al seu company.
miércoles, 15 de julio de 2009
jueves, 18 de junio de 2009
Divendres, 19 de juny... Buda va explotar per vergonya
Fitxa tècnica
TÍTOL ORIGINAL: BUDA AZ SHARM FORU RIKHT
DIRECCIÓ: HANA MAKHMALBAF
GUIÓ: MARZIEH MESHKINI
PROTAGONISTES: NIKBAKHT NORUZ, ABDOLALI HOSEINALI, ABBAS ALIJOME
MÚSICA: TOLIBHON SHAKHIDI
NACIONALITAT: IRAN-FRANÇA
ANY: 2007
GÈNERE: DRAMA
DURACIÓ: 81 MINUTS
ESTRENA A ESPANYA: FEBRER 2008
DISTRIBUCIÓ: WANDA
Sinopsi
Sota l’estatua de Budha que van destruïr els talibans encara viuen mils de famílies. Bakhtay, una nena afganesa de sis anys, és incitada a anar a l’escola pel fill dels seus veïns. De camí a l’escola, es acossada per uns nens que juguen de forma cruel reflexant la societat tan violenta que els envolta. Els nens pretenen lapidar a Bakhtay, destruïr-la com el Budha, disparar-la com van fer els americans al laberint de les coves. Serà capaç Bakhtay de superar aquest obstacles per poder aprendre els alfabets de la seva llengua materna?
TÍTOL ORIGINAL: BUDA AZ SHARM FORU RIKHT
DIRECCIÓ: HANA MAKHMALBAF
GUIÓ: MARZIEH MESHKINI
PROTAGONISTES: NIKBAKHT NORUZ, ABDOLALI HOSEINALI, ABBAS ALIJOME
MÚSICA: TOLIBHON SHAKHIDI
NACIONALITAT: IRAN-FRANÇA
ANY: 2007
GÈNERE: DRAMA
DURACIÓ: 81 MINUTS
ESTRENA A ESPANYA: FEBRER 2008
DISTRIBUCIÓ: WANDA
Sinopsi
Sota l’estatua de Budha que van destruïr els talibans encara viuen mils de famílies. Bakhtay, una nena afganesa de sis anys, és incitada a anar a l’escola pel fill dels seus veïns. De camí a l’escola, es acossada per uns nens que juguen de forma cruel reflexant la societat tan violenta que els envolta. Els nens pretenen lapidar a Bakhtay, destruïr-la com el Budha, disparar-la com van fer els americans al laberint de les coves. Serà capaç Bakhtay de superar aquest obstacles per poder aprendre els alfabets de la seva llengua materna?
lunes, 11 de mayo de 2009
AQUEST DIVENDRES, 15 de maig... El Riu
El Riu, de Jean Renoir
Continuem amb la poesia oriental amb una veritable poesia visual en moviment de la mà d'uns dels inventors del cinema modern... Renoir, fill del pintor i que va vendre obres del seu pare per poder filmar la seva primera pel·lícula...
Fitxa tècnica
TÍTOL ORIGINAL: THE RIVER
DIRECCIÓ: JEAN RENOIR
GUIÓ: RUMER GODDEN & JEAN RENOIR (NOVELA: RUMER GODDEN)
ACTORS: PATRICIA WALTERS, ADRIENNE CORRI, NORA SWINBURNE, ESMOND KNIGHT, ARTHUR SHIELDS, THOMAS E. BREEN, RADHA SHRI RAM, SUPROVA MUKERJEE, RICHARD FOSTER
MÚSICA: M.A. PARTHA SARATHY
FOTOGRAFIA: CLAUDE RENOIR
NACIONALITAT: COPRODUCCIÓ ÍNDIA-USA-FRANÇA
ANY: 1950
GÈNERE: DOCUMENTAL NARRATIU
DURACIÓ: 99 MINUTS
DISTRIBUCIÓ: UNITED ARTISTS
Sinopsi
Història d’una jove anglesa i de les seves dues amigues que viuen a l’Índia colonial amb les seves respectives famílies. Allà, a través d’un jove nord-americà que fuig de la guerra, coneixeran l’amor per primera vegada, la pèrdua i totes les emocions pròpies de l’adolescència.
Continuem amb la poesia oriental amb una veritable poesia visual en moviment de la mà d'uns dels inventors del cinema modern... Renoir, fill del pintor i que va vendre obres del seu pare per poder filmar la seva primera pel·lícula...
Fitxa tècnica
TÍTOL ORIGINAL: THE RIVER
DIRECCIÓ: JEAN RENOIR
GUIÓ: RUMER GODDEN & JEAN RENOIR (NOVELA: RUMER GODDEN)
ACTORS: PATRICIA WALTERS, ADRIENNE CORRI, NORA SWINBURNE, ESMOND KNIGHT, ARTHUR SHIELDS, THOMAS E. BREEN, RADHA SHRI RAM, SUPROVA MUKERJEE, RICHARD FOSTER
MÚSICA: M.A. PARTHA SARATHY
FOTOGRAFIA: CLAUDE RENOIR
NACIONALITAT: COPRODUCCIÓ ÍNDIA-USA-FRANÇA
ANY: 1950
GÈNERE: DOCUMENTAL NARRATIU
DURACIÓ: 99 MINUTS
DISTRIBUCIÓ: UNITED ARTISTS
Sinopsi
Història d’una jove anglesa i de les seves dues amigues que viuen a l’Índia colonial amb les seves respectives famílies. Allà, a través d’un jove nord-americà que fuig de la guerra, coneixeran l’amor per primera vegada, la pèrdua i totes les emocions pròpies de l’adolescència.
sábado, 25 de abril de 2009
A propòsit de la pel·lícula La història del camell que plora
Si aquesta ressenya tingués cinc folis, posem per cas, seria qüestió d’escriure durant quatre i tres quarts, un text més menys convencional sobre crítica de cinema. Parlaria del verisme del documental barrejat amb el dramatisme de la ficció, del respecte dels directors vers uns actors que no són actors, de l’excel·lent fotografia i els enquadraments arriscats o les dificultats de rodar en un indret com el desert de Gobi.
Caldria explicar l’origen del projecte de la pel·lícula que toca, els patrocinadors que hi han donat suport, el format de gravació, els premis que ha rebut, les nominacions que ha aconseguit. Els recursos estètics emprats, les solucions compositives trobades, el ritme del muntatge. El simbolisme que empra, els sentits que suscita.
D’aquesta manera, vindríem a dir el que es diu sempre, gairebé sempre, durant gran part de l’article. Però, al final de tot, a l’acabament, les darreres frases resulta que hi hauria alguna cosa sorprenent. Un poema, una frase extraordinària, una tal combinació de paraules, una certa forma d’escriure, una metàfora tan brillant o, tal vegada, un joc de mots apassionant i ric en sentits i usos. Un acabament tan imprevisible que deixaria de ser un acabament per esdevenir una peça, una eina fonamental a l’hora de comprendre tot allò que abans s’havia llegit.
I aleshores la ressenya deixaria de ser ressenya. Abandonaria la seva lògica de ressenya per convertir-se en una altra cosa. Òbviament desconeguda i impensada i impredictible. És el que succeeix en molts dels relats de José Luis Borges i que fa que pertanyin sempre a algun altre lloc, que siguin sempre aliens a l’ànim amb el que els comencem a llegir. És l’estranya poètica de la versemblança, del que gairebé podria ser cert i del que quasi podria representar una invenció.
Existeix un indret màgic on un documental deixa de ser documental, però no per aquest motiu, es converteix en un drama. Existeix un lloc real on una ficció ja no exerceix com a tal i esdevé una altra cosa, sense ser una objectivitat demostrable. Parlem d’una frontera, d’un espai de ningú, un llindar on la lògica de les disciplines, les lectures, les classificacions, no funciona. Això és una ressenya. Això és escriptura. Allò és cinema. Allò documental, allò ficció, allò literatura sud-americana.
La frontera entre realitat i ficció, entre poètica i discursivitat, entre relat i article, en nombroses ocasions no només no existeix sinó que obre la possibilitat d’habitar la seva pròpia diferència. En aquesta terra de ningú, és a dir, en aquesta terra desterritorializada, en aquesta no-terra al capdavall, és on acostumen a passar-nos coses, ens cruix, ens toca, ens punxa. Perquè el que ens emociona no són imatges, paraules, frases o pel·lícules, sinó els llocs des d’on aquestes ens miren, ens escolten. Llocs en trànsit. Llocs sense fi. Extenses fronteres. Llocs que certament no són pas llocs. Deserts. Com el de Gobi.
xm
Caldria explicar l’origen del projecte de la pel·lícula que toca, els patrocinadors que hi han donat suport, el format de gravació, els premis que ha rebut, les nominacions que ha aconseguit. Els recursos estètics emprats, les solucions compositives trobades, el ritme del muntatge. El simbolisme que empra, els sentits que suscita.
D’aquesta manera, vindríem a dir el que es diu sempre, gairebé sempre, durant gran part de l’article. Però, al final de tot, a l’acabament, les darreres frases resulta que hi hauria alguna cosa sorprenent. Un poema, una frase extraordinària, una tal combinació de paraules, una certa forma d’escriure, una metàfora tan brillant o, tal vegada, un joc de mots apassionant i ric en sentits i usos. Un acabament tan imprevisible que deixaria de ser un acabament per esdevenir una peça, una eina fonamental a l’hora de comprendre tot allò que abans s’havia llegit.
I aleshores la ressenya deixaria de ser ressenya. Abandonaria la seva lògica de ressenya per convertir-se en una altra cosa. Òbviament desconeguda i impensada i impredictible. És el que succeeix en molts dels relats de José Luis Borges i que fa que pertanyin sempre a algun altre lloc, que siguin sempre aliens a l’ànim amb el que els comencem a llegir. És l’estranya poètica de la versemblança, del que gairebé podria ser cert i del que quasi podria representar una invenció.
Existeix un indret màgic on un documental deixa de ser documental, però no per aquest motiu, es converteix en un drama. Existeix un lloc real on una ficció ja no exerceix com a tal i esdevé una altra cosa, sense ser una objectivitat demostrable. Parlem d’una frontera, d’un espai de ningú, un llindar on la lògica de les disciplines, les lectures, les classificacions, no funciona. Això és una ressenya. Això és escriptura. Allò és cinema. Allò documental, allò ficció, allò literatura sud-americana.
La frontera entre realitat i ficció, entre poètica i discursivitat, entre relat i article, en nombroses ocasions no només no existeix sinó que obre la possibilitat d’habitar la seva pròpia diferència. En aquesta terra de ningú, és a dir, en aquesta terra desterritorializada, en aquesta no-terra al capdavall, és on acostumen a passar-nos coses, ens cruix, ens toca, ens punxa. Perquè el que ens emociona no són imatges, paraules, frases o pel·lícules, sinó els llocs des d’on aquestes ens miren, ens escolten. Llocs en trànsit. Llocs sense fi. Extenses fronteres. Llocs que certament no són pas llocs. Deserts. Com el de Gobi.
xm
martes, 21 de abril de 2009
24 d'abril: La història del camell que plora
Inaugurem Ullsdecine amb un camell que plora. De veritat. De cinema. De mentida. De tot alhora. De màgia. De la bona. De realitat. De ficció. De desert. De tendresa. De documental. De meravella.
Fitxa tècnica
TÍTOL ORIGINAL: DIE GESCHICHTE VOM WEINENDEN KAMEL
DIRECCIÓ I GUIÓ: BYAMBASUREN DAVAA I LUIGI FALORNI
PROTAGONISTES: JANCHIV AYURZANA, CHIMED OHIN, AMGAABAZAR GONSON, ZEVELJAMZ NYAM, IKHBAYAR AMGAABAZAR, ODGEREL AYUSCH, ENKHBULGAN IKHBAYAR , UUGANBAATAR IKHBAYAR, GUNTBAATAR IKHBAYAR
MÚSICA: MARCEL LENIZ, MARC RIEDINGER I CHOIGIW SANGIDORJ
NACIONALITAT: ALEMANYA I MONGOLIA
ANY: 2003
GÈNERE: DOCUMENTAL NARRATIU
DURACIÓ: 90 MINUTS
ESTRENA A ESPANYA: DESEMBRE 2004
Sinopsi
La pel·lícula explica les aventures d’una família de nòmades en el desert de Gobi (al sud de Mongòlia) que a la primavera de l’any 2002, en plena època de naixements de camells, han de resoldre el cas d’una mare camella que després d’un part difícil refusa el camell nou nat. Sense la llet materna el petit camell no podrà sobreviure, així que seguint un ritual antic van a buscar un músic perquè aconsegueixi que la mare es faci càrrec del fill. La llegenda d’aquest ancestral ritual diu que a més d’unir mare i fill o com a conseqüència d’aquest retrobament, la mare plora.
Fitxa tècnica
TÍTOL ORIGINAL: DIE GESCHICHTE VOM WEINENDEN KAMEL
DIRECCIÓ I GUIÓ: BYAMBASUREN DAVAA I LUIGI FALORNI
PROTAGONISTES: JANCHIV AYURZANA, CHIMED OHIN, AMGAABAZAR GONSON, ZEVELJAMZ NYAM, IKHBAYAR AMGAABAZAR, ODGEREL AYUSCH, ENKHBULGAN IKHBAYAR , UUGANBAATAR IKHBAYAR, GUNTBAATAR IKHBAYAR
MÚSICA: MARCEL LENIZ, MARC RIEDINGER I CHOIGIW SANGIDORJ
NACIONALITAT: ALEMANYA I MONGOLIA
ANY: 2003
GÈNERE: DOCUMENTAL NARRATIU
DURACIÓ: 90 MINUTS
ESTRENA A ESPANYA: DESEMBRE 2004
Sinopsi
La pel·lícula explica les aventures d’una família de nòmades en el desert de Gobi (al sud de Mongòlia) que a la primavera de l’any 2002, en plena època de naixements de camells, han de resoldre el cas d’una mare camella que després d’un part difícil refusa el camell nou nat. Sense la llet materna el petit camell no podrà sobreviure, així que seguint un ritual antic van a buscar un músic perquè aconsegueixi que la mare es faci càrrec del fill. La llegenda d’aquest ancestral ritual diu que a més d’unir mare i fill o com a conseqüència d’aquest retrobament, la mare plora.
domingo, 12 de abril de 2009
CICLE PRIMAVERA ESTIU 2009
Mig segle de poesia oriental
Els límits entre la ficció i el documental es plasmen en la bellesa i la quotidianitat dels pobles orientals. Autors occidentals i orientals intenten captar l’essència d’històries senzilles i les transformen en quelcom fascinant gràcies a les imatges.
24 d’abril, a les 10 del vespre
La història del camell que plora
Die geschichte vom weinenden kamel
Luigi Falorni i Byambasuren Davaa
Mongòlia · 2003 · 90 min
15 de maig, a les 10 del vespre
El Riu
The River
Jean Renoir
India · 1951 · 99 min
19 de juny, a les 10 del vespre
Budha va explotar per vergonya
Buda az sharm foru rikht
Hana Makhmalbaf
Afghanistan · 2007 · 81 min
17 de juliol, a les 10 del vespre
On és la casa del meu amic?
Khane-ye doust kodjast?
Abbas Kiarostami
Iran · 1987 · 80 min
Els límits entre la ficció i el documental es plasmen en la bellesa i la quotidianitat dels pobles orientals. Autors occidentals i orientals intenten captar l’essència d’històries senzilles i les transformen en quelcom fascinant gràcies a les imatges.
24 d’abril, a les 10 del vespre
La història del camell que plora
Die geschichte vom weinenden kamel
Luigi Falorni i Byambasuren Davaa
Mongòlia · 2003 · 90 min
15 de maig, a les 10 del vespre
El Riu
The River
Jean Renoir
India · 1951 · 99 min
19 de juny, a les 10 del vespre
Budha va explotar per vergonya
Buda az sharm foru rikht
Hana Makhmalbaf
Afghanistan · 2007 · 81 min
17 de juliol, a les 10 del vespre
On és la casa del meu amic?
Khane-ye doust kodjast?
Abbas Kiarostami
Iran · 1987 · 80 min
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
